La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V1827-24 de 31 de juliol de 2024, ha reforçat un criteri clau: l’exempció dels interessos percebuts per residents en un altre Estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu (article 14.1.c) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de No Residents - IRNR) només s’aplica si el receptor és el beneficiari efectiu.
Tot i que la norma no ho menciona explícitament, la DGT interpreta que aquesta condició està implícita en l’article, basant-se en dues resolucions del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) —de 8 d’octubre de 2019 i 20 de març de 2024— i en la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 26 de febrer de 2019.
Què implica això per a les empreses espanyoles?
L’entitat pagadora dels interessos haurà d’extremar la seva diligència per confirmar que el beneficiari efectiu:
- Resideix fiscalment a la UE o a l’EEE, i
- No actua com a mer intermediari o vehicle de canalització.
Només així es podrà aplicar l’exempció i evitar la retenció a compte de l’IRNR.